Què és un gat? I què no és.

L'olfacte, l'oïda i el control del territori pesen molt. Una caixa nova, una visita o moure la sorra poden ser esdeveniments importants. El miol és només una part del llenguatge; la cua, les orelles, les pupil·les, la postura i la distància escollida sovint diuen més.

Un canvi sobtat de comportament pot indicar dolor o malaltia. El càstig, els crits i ruixar amb aigua augmenten la por i debiliten la confiança. Abans de qualificar un comportament de «problema», pregunta: té el gat dolor, prou recursos, un lloc segur, joc i la possibilitat de retirar-se?

La idea de «raça» en els gats és sorprenentment jove — menys de 150 anys, un instant a l'escala d'una espècie que viu al costat dels humans des de fa milers d'anys. Genèticament, un gat de raça i un sense pedigrí continuen sent, en bona part, la mateixa població: uns quants gens decideixen la llargada del pèl, el color o la forma de les orelles, però no dibuixen un caràcter. La recerca en genètica felina mostra constantment el mateix — la variació de temperament entre dos individus de la mateixa raça pot ser tan gran com la variació entre races diferents. L'etiqueta del cartell diu menys sobre qui és el gat que tens davant que els primers deu minuts passats amb ell.

Un gat ratllat, sense un nom sonor, criat al carrer o en un refugi, és igual de gat, igual de capaç de jugar, de curiositat i d'afecte, que qualsevol exemplar premiat en una exposició. Si tries per l'aspecte, tries menys del que creus; si tries per qui és l'individu, tries exactament el que importa.